Compte amb la vulnerabilitat de Linux

Segons ha publicat aquest matí DiarioTi, "conexions segures cap a servidors basats en Debian, no estan xifrades" i aquest fet implica una vulnerabilitat amb Linux. Això implica que tots els usuaris que utilitzin aquest sistema per conectar-se i iniciar sessions segures, a la pràctica no disposen d'una autentificació segura.

Sembla ser que diversos forums dedicats a Linux i un expert conegut com Luciano Bello haurien descobert que el generador de xifres del paquet OpenSSL per la distribució de Debian és previsible, la qual cosa implica que les claus criptogràfiques creades amb aquest paquet, siguin molt probablement esbrinades. En aquest sentit cal vigilar amb les compres on-line on s'hi ha d'introduir el número de la tarjeta de crèdit fins les consultes al banc a través d'Internet.

La distribució Debian és una de les més populars de Linux i és la base d'altres nombroses distribucions, inclosa la més utilitzada, Ubuntu.

El projecte Debian suggereix que tot el material criptogràfic d'importància clau que s'hagi creat amb les versions d'OpenSSL s'han de programar novament. La vulnerabilitat s'hauria introduit a la versió 0.9.8c-1, implementada a partir del 17 de setembre de 2006. La primera versió de Debian afectada és la 4.0 (etch). Totes les versions d'Ubuntu, des d'Ubuntu 7.04 estan afectades. Una llista de les actualitzacions que s'han d'instalar en les diferents versions d'Ubuntu estan disponibles a la web de Debian.

La democratització del Periodisme

Convertir-se en un mitjà de comunicació, avui en dia, està a l'abast de qualsevol, mentre disposi de connexió a Internet i alguna cosa per explicar. Des de fa un temps, existeix un procés de socialització de la informació, una nova manera de crear notícies. Es coneix com el "Periodisme 3.0", l'evolució del periodisme digital o ciberperiodisme. Els blogs són, en gran mesura, els principals culpables del sorgiment d'aquest fenòmen. Segons l'últim Estudi General de Mitjans, uns 190.000 navegants espanyols publiquen blogs i un de cada deu els llegeix.

Aquest moviment parteix del propòsit d'enfortir la democràcia des de la base a partir del "periodisme participatiu". Significa que són els mateixos ciutadans els generadors del contingut, de la informació perquè s'entén que són aquests els que estan en contacte directe amb la notícia, amb allò que "està passant". Prefereixen explicar ells mateixos les notícies gràcies a les eines digitals que esperar a què els mitjans les expliquin. Aquesta tendència implicaria una democratització de l'agenda participativa i el seu distanciament del control dels poders (polítics, econòmics i institucionals) i dels grans mitjans. En definitiva, un allunyament de la "Teoria de l'Agenda Setting" que defensaven els sociòlegs Mc Combs y Shaw sobre com els mitjans de comunicació es veuen influits per les altes esferes a l'hora de determinar quins temes tractaran.

El Periodisme 3.0 es situa al costat oposat del periodisme de sempre, promogut pels mitjans tradicionals. Dirigits a audiències àmplies que emeten missatges seleccionats, ordenats i jerarquitzats per professionals i editors. En aquests, la capacitat de l'audiència per crear, intervenir o modificar el missatge és limitada i en mans dels que controlen el mitjà. Ara, amb la nova tendència, és l'"antiga audiència" qui escriu la història. El Periodisme 3.0 provoca aquest canvi de rol.

Però el problema el trobem en l'excés d'informació que pateix actualment la xarxa. Disseminar què és vertader i què fals és una tasca complicada i en la majoria dels casos impossible. Davant d'aquest excés és necessària la intervenció d'una persona qualificada, que sàpiga com s'ha de jerarquitzar la informació. Per tant, el Periodista, com a tal, no pot desaparèixer. És cert que aquesta figura professional evolucionarà amb les noves tecnologies, de fet ho està fent -i el Periodisme 3.0 n'és el principal exemple-.

El Periodisme 3.0 posa de manifest la necessitat d'una interacció creixent entre el Periodista (professional) i el ciutadà. S'ha de veure com serà, però la possibilitat de deixar comentaris en els diaris digitals per part dels seus lectors comença a esbossar quina serà la direcció.